El projecte “La Segona Edat Contemporània” consisteix
en una producció audiovisual destinada a descriure i interpretar
la realitat actual des de l’òptica de la següent afirmació: Som el protagonistes, involuntaris i accidentals, d’un moment
singular de la trajectòria de la humanitat, un temps de canvis
profunds que justifiquen la proposta d’encetar una nova etapa en
la cronologia de la història: la Segona Edat Contemporània. La producció s’estructura com una sèrie de reportatges
documentals, sis capítols de 55 minuts, en els quals es fonamenta
l’afirmació anterior i s’analitzen les principals transformacions
que caracteritzen l’inici del nou període. Són els
següents: Capítol I: Un temps singular
Si alcem la vista i mirem al nostre voltant veurem que el món es
transforma a un ritme gairebé vertiginós. Davant aquest
fet es pertinent preguntar-nos: ho fa de forma diferent a com ho ha fet
sempre? En aquest capítol es posarà de manifest la profunditat
dels canvis actuals i la seva vinculació amb una nova forma de
comunicació humana, basada en la tecnologia, que suposa un salt
d’una rellevància comparable a l’aparició de
l’escriptura o la invenció de la impremta. Una contextualització
històrica de la situació justificarà l’afirmació
de que ens trobem a l’inici de la Segona Edat Contemporània.
En el segon capítol analitzarem la vigència de les expectatives
que s’han generat al voltant de les noves formes de comunicar-nos.
Anem cap a una Societat del Coneixement o, més aviat, ens encaminem
sense remei cap a la Societat de la Ignorància?
Una manifestació ben evident de l’inici de la nova edat és
l’aparició de dinàmiques de creixement exponencial
en multitud d’àmbits, des de la producció anual de
soja a l’acumulació de població en les grans ciutats
o el ritme d’extinció d’espècies biològiques.
El món, per primera vegada, s’està convertint en un
sistema únic, sincronitzat i interrelacionat, malgrat els intents
per impedir-ho. Això ens fa més eficients en molts aspectes
però, paradoxalment, també més inestables i fràgils,
i ens enfronta a l’existència de límits que no hauríem
de traspassar.
En la nova edat el nostre poder en permetrà, fins i tot, modificar
la nostra pròpia naturalesa. L’esperança de vida s’incrementa
de forma constant, milions de persones controlen els seus sentiments a
través de la farmacologia i en breu podrem manipular els nostres
gens o viure en mons virtuals indistingibles de la realitat, deixarem
de ser humans?
Malgrat viure un món tecnològic i científic, la religió
ha arribat als nostres dies en plena forma. Avui sabem que el sentiment
religiós té unes bases biològiques indubtables i
que, en el fons, sempre ha estat entre nosaltres fins i tot amagat darrere
sistemes de creences més ateus.
Al capdavall, els capítols anteriors hauran servit per aportar
més preguntes que no pas respostes. S’haurà posat
de manifest que la incertesa és un dels fets que caracteritza més
clarament l’inici de la Segona Edat Contemporània. De la
incerteses als reptes hi ha un petit pas, i si en fem encara un més
arribarem a noves preguntes sobre la capacitat humana per a fer-los front
i per controlar el seu propi destí.
Cadascun dels capítols constitueix una unitat argumental independent.
L’estructura es sustenta sobre entrevistes a experts rellevants
de cada camp, en diàleg amb un narrador que enllaça les
idees i proporciona continuïtat argumental. També s’inclouen
entrevistes a protagonistes i algunes històries particularitzades,
fictícies o no, que ajuden a il·lustrar alguns aspectes
de la narració i a proporcionar proximitat a l’expectador.




